Noticies

Per què 2018 va ser l’any de la revolució de les dades d’ADN

Proves d’intel·ligència analitzant informació genètica, investigacions criminals basades en l’ADN dels familiars o puntuacions poligèniques per predir malalties. Aquests són alguns dels sorprenents usos de les dades genètiques que han sorgit en els últims 12 mesos. Notícia completa a: MIT Technology Review (Gener 2019)


Documentats 17 casos inèdits d’herència d’ADN mitocondrial patern

Un nou estudi desbarata un dogma de la biologia en trobar transmissió genètica d’aquest orgànul cel·lular per via masculina. Més informació: https://elpais.com/elpais/2018/12/04/ciencia/1543930896_461294.html


Una nova arma contra en càncer

Creades cèl·lules immunitàries per atacar tumors de manera ràpida, precisa i barata Científics dels EUA han descobert com generar de manera ràpida, precisa i barata cèl·lules immunitàries per atacar càncers i infeccions i per corregir malalties autoimmunes. L’avanç, presentat ahir a l’edició electrònica de la revista Nature, té el potencial de transformar les anomenades teràpies cel·lulars i d’augmentar el nombre de persones amb càncer…


Vall d’Hebron descobreix com atacar cèl·lules tumorals dorments que causen recaigudes

La proteïna TET2 és la responsable de generar reserves amagades de cèl·lules que conserven tot el seu potencial maligne L’Institut d’Oncologia de la Vall d’Hebron (VHIO) ha descobert com acabar amb les cèl·lules tumorals dorments que s’amaguen mentre la medicina intenta acabar amb un càncer amb tot l’arsenal terapèutic possible. Aquestes cèl·lules preservades a les que la quimio no fa efecte s’encarreguen amb el…


ADN i Epigenètica: La microbiota intestinal, un segon escut protector

El conjunt de bacteris del sistema digestiu pot ser clau en la resposta de l’organisme a les vacunes terapèutiques que estan en procés de desenvolupament Si poguéssim agafar els centenars de trilions de bacteris que habiten en el nostre intestí i posar-les en fila índia, donarien la volta a la Terra dues vegades i mitja. Aquest enorme i complex conjunt de microbis, únic per…


Kits d’ADN per a tot

Internet oferta proves genètiques en una bola de vidre que llegeix el futur i viatja al passat Un estudi genètic és com una bola de vidre que revela informació sobre coses que encara no s’han produït i amb la qual també es pot viatjar al passat. El que converteix aquestes proves “en una eina molt potent, però també en alguna cosa potencialment perillós si…


La immunoteràpia, nova esperança contra el càncer de còlon

Inhibir una molécula llamada TGF-beta permite que algunos cánceres de difícil tratamiento respondan a la inmunoterapia, según dos investigaciones que se presentan esta semana en la revista Nature. Sus resultados cambian la visión de cómo los tumores se evaden del sistema inmunitario y abren la vía a mejorar la terapia del cáncer colorrectal –el más frecuente en España- y de otros tumores. Font: http://www.lavanguardia.com/ciencia/20180214/44782658824/inmunoterapia-esperanza-cancer-colon-tgf-beta.html


Creat el primer atles de la regulació dels gens en el cos humà

Un grup internacional de científics ha elaborat el primer atles que mostra com es regula l’activitat dels gens en cada un dels òrgans del cos humà. El catàleg, que el consorci ha fet públic a través d’internet, constitueix una potent eina per estudiar les malalties des d’un punt de vista genètic.Veure notícia completa a La Vanguardia.


El ronyó biònic, adéu a la màquina d’hemodialisis

Font: Debate México Científics nord-americans preparen un ronyó artificial amb filtres de silici i cèl·lules vives, que podrà ser implantat als pacients renals alliberant-los de la màquina d’hemodiàlisi. El ronyó biònic, a punt d’entrar en la seva fase de proves en humans, combinarà elements electrònics i orgànics i tindrà una mida similar al dels òrgans la funció assumirà, i suposarà una millora enorme per la…


Avenços en impressió 3D de vasos sanguinis que funcionen com els de veritat

Segons explica la televisió xinesa CCTV un equip de científics i enginyers de l’Acadèmia Xinesa de Enginyeria porta temps treballant amb una bio-impressora 3D per crear vasos sanguinis artificials. De moment algunes d’aquestes creacions artificials s’han implantat a 30 micos Rhesus i després de les cirurgies han comprovat que funcionen igual que els naturals. La notícia completa a Microsiervos