On som i cap on anem

On som? Quin és el nostre present?

EL NOSTRE PRESENT ÉS INCREÏBLEMENT MARAVELLÓS, hem après a llegir el nostre llibre de la vida,

és a dir, hem aconseguit decodificar el nostre ADN. Això és un gran progrés, perquè al saber quina és la informació que conté i com s’expressa, ens dóna la possibilitat de lluitar i seguir investigant fins aconseguir una civilització planetària lliure de malalties.

Hem descobert que l’ADN és el nostre reservori bàsic, on tenim emmagatzemades totes les instruccions necessàries per a la construcció, reparació i manteniment del nostre cos.
I que gran part d’aquesta informació tant sols l’utilitzem a temps parcials, en funció de les necessitats del moment.

Hem descobert que l’ADN no és una estructura rígida, ans el contrari. El nostre llibre de la vida és un reservori dinàmic de gran plasticitat i flexibilitat, que interacciona constantment amb tot allò que l’envolta i s’adapta a les necessitats de cada moment, mitjançant el silenciament o l’expressió de gens específics variant-ne la seva estructura, sense modificar el seu contingut o missatge linial. Aquesta simbiosi entre els factors ambientals i el nostre ADN és el que anomenem “epigenètica”.

Cap on anem? Quin és el futur que ens espera?

Cap un futur lliure de malalties i del patiment que les acompanya.

I com ho farem?

Doncs molt fàcil!
Si per una banda sabem que és possible estudiar el genoma de cada persona i valorar com aquest s’expressa en ella.

I per l’altra, sabem com reescriure aquest llibre per corregir els errors que tenen o simplement tenir-los en consideració per evitar que es puguin manifestar, aconseguirem evolucionar d’una medicina paliativa a una de preventiva.

Gràcies a aquesta informació també podrem desenvolupar noves teràpies mèdiques i tractaments nutricionals i farmacològics individualitzats, que ens permetran a cadascún de nosaltres esquivar la malaltia.

Per exemple. Parlem del càncer de pulmó.

Sabem que, per al seu desenvolupament, els gens contribueixen en un 10% i que el 90% restant depèn del tipus de vida que cadascú porta, en particular si es fuma o no. Aquest 90% està relacionat amb els factors epigenètics.

Com podeu veure el valor d’aquesta informació és enorme per l’individu en questió i per a la societat en general:

A l’individu li serà útil com a indicador dels aspectes que ha de cuidar o canviar per tal de gaudir d’una vida més llarga i saludable.
I a la societat, pel gran estalvi sanitari que comportarà, sigui en forma de menys impostos destinats als sistemes públics de salut o bé de quotes més baixes en les assegurances mèdiques de les companyies privades.

Els impostos que es destinen a sanitat son multimilionaris!

Com ho aconseguirem?

Mitjançant l’enginyeria cel·lular i tissular + hiperconnectivitat + globalització + enginyeria biotecnològica + bioenginyeria + bioinformàtica + projectes de seqüenciació massiva + tecnologies de la informació + genòmica comparativa + anàlisi de l’expressió gènica + medicina genòmica + genòmica + biologia sintètica + els nous avanços que es produeixin en tots els camps d’investigació.

Cada avanç en qualsevol sector obre una porta que permet l’entrada de novetats tecnològiques complementàries que, amb el temps, ens permetran orientar el futur de la humanitat com a civilització planetària.

Les noves tecnologies han permès eliminar les barreres geogràfiques, permetent que milions de persones treballin conjuntament sense moure’s del seu entorn en projectes multidisciplinars i específics, aportant així cadascuna d’elles el seu “granet de sorra”. És a dir, aportant la seva disponibilitat, inteligència i capacitat individual al servei col·lectiu mundial.

Som afortunats. Ens ha tocat viure una època de canvi continu i, amb cada canvi apareixen noves oportunitats, ilusions i reptes. La nostra època és esplendorosa, la nostra visió del món canvia cada dia, hora rera hora; nous reptes demogràfics i descubriments neixen mitjançant la biotecnologia, robòtica, inteligència artificial, nanotecnologia, energies renovables… i molts altres progressos.

La clau per entendre aquest futur és comprendre les lleis fonamentals que regeixen la natura i aplicar-les a les noves teràpies, invents i màquines.

Si aquests conceptes els apliquem al món de la genètica humana, veiem que ens trobem en ple desenvolupament del que s’ha anomenat l’era “ÒMICA”, paraula d’origen llatí que significa “conjunt de”. Si apliquem aquest sufixe als diferents camps en que actualment treballa la biologia, veiem que nous conceptes apareixen. Entre aquests segur que us començen a sonar aquestes “paraulotes”:

Paraula/es claus per la cerca
Òmica / Òmiques	veure resultats a Viquipèdia
Farmacogenòmica / Farmacogenètica	veure resultats a Viquipèdia
Genòmica	veure resultats a Viquipèdia
Genòmica estructural	ver resultados en Wikipedia
Genòmica funcional	ver resultados en Wikipedia
Medicina genòmica	ver resultados en Wikipedia
Nutrigenòmica	ver resultados en Wikipedia
Proteòmica	veure resultats a Viquipèdia
Metabolòmica	veure resultats a Viquipèdia
Metagenòmica	veure resultats a Viquipèdia
Microbioma	veure resultats a Viquipèdia
Conectòmica / Conectoma	veure resultats a “Ciencias Ómicas”
Epigenòmica	veure resultats a “Ciencias Ómicas”
Filogenòmica	veure resultats a “Ciencias Ómicas”

Totes van dirigides a millorar els diferents aspectes de la nostra salut, prenent en consideració el genoma de cada persona, doncs cal que recordeu que aquestes especialitats van dirigides a un futur molt proper de medicina individualitzada.

El llenguatge del moment actual és el de l’ADN, perfilant-se com a protagonista absolut durant els propers 10 anys.

Fixeu-vos que estem davant una revolució de la medicina a escala mundial, doncs passarem d’una medicina massiva i curativa a una de personalitzada i preventiva.

Gràcies a aquesta informació podrem desenvolupar noves teràpies mèdiques que abastaràn tractaments farmacològics i nutricionals individualitzats, responent així de forma exacta al perfil específic de cada persona.

Per exemple:
En l’actualitat, la tecnologia d’impressió en 3D permet fabricar teixits humans a partir de les cèl·lules de cada persona. I en un futur no molt llunyà podrà evolucionar fins a crear òrgans de recanvi per persones malaltes. En utilitzar cèl·lules del propi individu, evitem els problemes de rebuig que es poden produir en utilitzar òrgans o cèl·lules de donant.

Amb això una nova porta s’obre davant nostre: la de la medicina regenerativa.