Origen de les malalties hereditaries

La nostra herència està continguda als gens o receptes dels cromosomes. Aquests no són estructures rígides, sinó que, al contrari, són mutables o canviants, cosa que els permet interaccionar amb el medi ambient, adaptant-s’hi gràcies als seus propis mecanismes d’evolució i reparació. Així, qualsevol canvi defectuós que n’afecti el nombre o l’estructura, el contingut o l’expressió, podrà ser motiu de malformacions i de malalties.

Així doncs, la causa d’un defecte congènit pot ser:

• Cromosòmica: Quan el cromosoma està alterat en el seu nombre o estructura.
• Mendeliana: Quan l’alteració afecta el contingut o missatge dels cromosomes, és a dir, els seus gens o receptes.
• Mitocondrial: No tota l’herència, ni totes les receptes, es troben als cromosomes o ADN del nucli. N’hi ha una petita quantitat que es troben en unes estructures cel·lulars anomenades mitocondris, situades fora del nucli de les cèl·lules, en una regió anomenada citoplasma.
• Multifactorial: Quan la malaltia o defecte és el resultat de l’acció conjunta de diversos gens, més la interacció d’aquests amb els factors exògens o ambientals.
• Ambiental: Quan l’agent causal és extern a l’individu.

Per poder diagnosticar malalties, el primer que necessitem saber és què les ha originat.
Una vegada tinguem aquesta orientació diagnòstica elegirem, d’entre totes les tècniques disponibles, la tècnica més apropiada per demostrar i confirmar el nostre diagnòstic i actuar en conseqüència.

Ja que els avenços que s’estan produint en el camp de la genètica humana són espectaculars, a causa de la integració de les diferents tècniques de biologia molecular, i cada vegada descobrim nous fenòmens hereditaris que hem de prendre en consideració i que fa uns anys ni tan sols no podíem imaginar, com per exemple:

• La impressió genètica: aquest concepte significa que en un gàmeta, ja sigui òvul o espermatozoide, en alguns cromosomes la mateixa recepta o gen pot estar activat o desactivat, partint de la base que hagi passat per una meiosi masculina o femenina, és a dir, en condicions normals només expressem la recepta d’un progenitor, per això si aquest procés d’activació i desactivació ha estat incorrecte pot donar lloc a problemes.
• Expansió de nucleòtids: en algunes malalties l’al·lel o recepta patològica, mutada o canviada, no es manté estable, i en alguna part de la seva informació pot sofrir un mecanisme d’expansió o repetició, és a dir, és l’equivalent a una paraula que es repetís diverses vegades dins de la mateixa ratlla de lectura, com si el gen “tartamudegés” i no s’entengués el seu missatge. Si el “tartamudeig” fos cada vegada més gran, és a dir, que la paraula de generació en generació cada vegada fos més repetida, i per tant fos molt inestable, observaríem dins de la família en qüestió que la malaltia cada vegada es manifestaria de forma més greu i més primerenca, fenòmen conegut com anticipació.
• Disomies uniparentals: aquest concepte significa que el mateix parell cromosòmic o part d’aquest, per un error en les divisions meiòtiques, pot procedir del mateix progenitor.

I bé, quan finalment ja tenim la situació clara, utilitzem les tècniques diagnòstiques més oportunes en cada cas, i fixeu-vos que algunes d’aquestes es poden aplicar tant de forma prenatal com postnatal, és a dir, abans o després que el nen o individu hagi nascut.

• Si el problema és CROMOSÒMIC
• Si el problema és MENDELIÀ o MITOCONDRIAL
• Si el problema és MULTIFACTORIAL
• Si el problema és AMBIENTAL

Si el problema és Cromosòmic

Necessitarem TÈCNIQUES per poder efectuar ESTUDIS CROMOSÒMICS.

Aquest tipus d’estudis permeten valorar el nombre de cromosomes a més d’estudiar-ne l’estructura, és a dir, que a cap cromosoma no li falti o li sobre res, i alhora que tota la seva informació estigui ocupant el lloc que li correspon i no s’hagi traspassat a cap altre lloc.

Recordem que el cariotip és la fotografía del conjunt dels nostres cromosomes ordenats, en base a una classificació internacional, del més gran al més petit, colocant a banda els cromosomes sexuals.

 

 

Per a això existeixen diverses tècniques, però les més utilitzades, per la seva senzillesa i baix cost, són les que ens permeten visualitzar tots els cromosomes alhora en blanc i negre, amb un patró de bandes que ens permet identificar-ne cadascun al mateix temps. Aquestes s’anomenen tècniques citogenètiques.

Altres tècniques d’aparició més recent són les anomenades tècniques de citogenètica molecular. D’aquestes n’hi ha de moltes classes, sobre la base de les seves diferents utilitats, i una característica comuna a totes elles és la utilització de color. D’entre aquestes tenim:

 

 

 

Les que ens permeten observar tots els cromosomes igual com en la foto anterior, però en comptes de ser en blanc i negre són amb les bandes de colors. Aquesta tècnica es coneix com a bandatge multicolor.

 

Una altra tècnica és la hibridació genòmica comparada (o HGC), que ens permet veure si a un cromosoma n’hi falta o n’hi sobra algun trosset segons el diferent patró de colors que es forma i la intensitat de la qual és mesurada i interpretada per un programa informàtic, en comparació amb una mostra de referència. N’hi ha de dues varietats: l’HGC convencional i l’HGC en xip.

• Wikipedia, Hibridación genómica comparada
• Técnica d’ARRAY-CGH en Diagnóstico Prenatal y Postnatal

 

 

Altres serveixen per visualitzar parts concretes dins d’un cromosoma, i segons la regió que estiguem estudiant se’ls posen els noms. Per exemple: tècnica de les sondes centromètiques, tècnica de les sondes específiques, etc.

 

 

 

Altres tècniques ens serveixen per veure cada parell de cromosomes d’un color diferent. Es poden visualitzar tots alhora, tècnica coneguda com a SKY o FISH multicolor (de l’anglès Fluorescence In Situ Hybridization): ens permet diagnosticar guanys i pèrdues totals o parcials dels cromosomes a través del seu color, així com alteracions estructurals en què estan involucrats diversos cromosomes, per la qual cosa aquest repetit o desestructurat tindrà el color del cromosoma a què correspon.

• Wikipedia, Hibridación fluorescente in situ

 

 

…o només algun o alguns parells en concret. Per exemple, en aquest cas només estem interessats a visualitzar el cromosoma de color rosa.

 

Com podeu veure, aquestes tècniques faciliten molt l’estudi dels cromosomes, sobretot en el cas de les alteracions estructurals. Per exemple, quan un tros de cromosoma s’enganxa a un altre que no és del mateix parell.

 

 

Veieu que bé que es veu. El cromosoma número 1 de color blau té enganxat un trosset del cromosoma de color rosa. En canvi, si el mateix estudi està realitzat en blanc i negre, algunes vegades pot resultar molt difícil de diagnosticar i ens pot passar desapercebut.

 

 

L’ús d’unes o altres tècniques ha de ser a criteri del metge i del laboratori que les estigui realitzant, ja que a vegades s’utilitzen com a complement per poder concloure un diagnòstic.

Una altra tècnica és la QF-PCR (fluorescència quantificable en la reacció en cadena de la polimerasa). Aquesta tècnica ens permet, en el cas de dones embarassades, descartar les alteracions cromosòmiques més feqüents que involucren els cromosomes 13, 18, 21, X, Y. Després de l’obtenció de les cèl·lules provinents de vellositats corials, líqued amniòstic I sang fetal, sense requerir-ne el cultiu, s’obtenen els resultats després d’entre 24 I 72 hores.

• Hospital Universitario Central de Asturias, Biblioteca de Pruebas-Citogenética- Laboratorio de Medicina
• Técnica QF-PCR en Diagnóstico Prenatal y Postnatal
• Diagnóstico prenatal rápido de aberraciones cromosómicas por QF-PCR

Per descomptat que totes aquestes tècniques s’han de fer en centres altament especialitzats, perquè requereixen un suport informàtic car i de personal molt qualificat i entrenat per a la valoració i interpretació d’aquests resultats.

L’ús d’unes tècniques o unes altres ha de ser a criteri del metge i del laboratori que les faci, ja que de vegades s’utilitzen com a complement per poder concloure un diagnòstic. Per exemple, en malalties causades per pèrdua o guany de material genètic i que, a causa de la seva mida reduïda –microalteracions– no són detectables amb les tècniques citogenètiques habituals. Totes tenen els seus pros i els seus contres, per la qual cosa prèviament han de ser valorades d’acord amb el que ens ofereixen i el que estem buscant: possibilitats diagnòstiques, fiabilitat, rapidesa, cost econòmic, complementarietat, etc.

Si el problema és Mendelià o Mitocondrial

És a dir, ens referim a la informació que contenen els gens o receptes dels cromosomes que hi ha en el nucli o bé de l’ADN dels mitocondris.

Aplicarem per al diagnòstic específic d’aquestes malalties unes TÈCNIQUES anomenades BIOQUÍMIQUES O MOLECULARS.

En algunes malalties en particular, pot ser que aquestes proves diagnòstiques específiques encara no existeixin.

I si és aquest el cas ens podem trobar davant de dues situacions:

1. Que l’individu en qüestió ja hagi nascut, per la qual cosa, de moment, es quedarà sense diagnòstic, esperant que aparegui una prova específica per a això.
   Si aquesta malaltia és molt greu i hi ha possibilitats que l’individu en qüestió pugui morir, és recomanable, abans que això ocorri, l’obtenció d’una mostra de sang d’aquest, la qual es guarda congelada, juntament amb tot l’historial clínic, radiografies, fotografies i proves complementàries específiques que li hagin realitzat; posteriorment, si la parella en qüestió o algun familiar desitgen saber si poden tenir més fills afectats de la mateixa malaltia i per a aquesta ja es disposa de la prova, podem utilitzar aquesta sang per fer el diagnòstic. D’una altra manera és impossible.
2. O, al contrari, que l’individu estigui en camí però que encara no hagi nascut, és a dir, que ens trobem en període prenatal. 
   Si aquest és el cas i hi ha la possibilitat que la malaltia o patologia vagi acompanyada d’algún tipus de malformació que es pugui diagnosticar a través de l’ecografia, utilitzarem aquesta última tècnica a la recerca d’aquella per al seu rastreig indirecte.

Si el problema és Multifactorial

És a dir, aquelles malalties en l’etiologia de les quals contribueixen molts factors, tant genètics (factors predisposants) com ambientals. En aquest cas aplicarem les diferents proves de què disposem per intentar orientar-ne l’origen, concloure’n el diagnòstic, i alhora valorar-ne el risc i diferents opcions preventives davant d’una pròxima gestació.

Si el problema és Ambiental

Cal localitzar l’agent causant i prendre les mesures oportunes per eliminar-lo, o sostreure-se’n.

Preguntes relacionades

Què és el consell genètic?

El consell o assessorament genètic és el procés informatiu mitjançant el qual un especialista en genètica humana informa una persona, parella o grup d’individus, sobre el diagnòstic, pronòstic, tractament, risc i formes de prevenció d’una malaltia determinada.
Aquest assessorament només ha de ser realitzat per professionals que tinguin una gran sensibilitat, humanitat i facilitat d’expressió, utilitzant sempre un llenguatge fàcil, clar i concís, i adoptant en tot moment una actitud no directiva.

En finalitzar aquesta sessió, els pacients o grup consultant, després d’haver assimilat tota la informació, han de ser capaços de prendre lliurement les seves pròpies decisions partint dels seus desigs i conviccions. Si aquest objectiu no s’aconsegueix, el professional responsable del cas haurà fracassat.

On hem d'acudir per saber si una malformació o malaltia és hereditària?

Heu d’acudir a un metge especialista en genètica humana. El podeu trobar en els grans hospitals on hi hagi un servei de genètica, o bé en consultes privades.

Quins membres de la família han de ser estudiats quan es diagnostica una alteració cromosòmica estructural equilibrada en un individu?

Depèn de qui sigui l’afectat.

• Pares amb un fill afectat
  Si són els pares d’aquest els que consulten, els primers que s’han d’estudiar han de ser ells mateixos, perquè, si algun d’ells és portador de la mateixa alteració cromosòmica, la pot transmetre als seus futurs fills de forma equilibrada o desequilibrada, sobre la base de com s’hagin repartit els cromosomes durant la meiosi.
• Individu afectat
  Si l’afectat té germans o fills, val la pena que aquests també s’estudiïn per descartar que siguin portadors de la mateixa alteració cromosòmica, i així poder efectuar en tots els casos un assessorament reproductiu adequat per prevenir malformacions davant de futurs embarassos.

Si el nombre de germans és elevat, és més fàcil començar pels seus pares si són vius, ja que, si un d’aquests és portador, algun altre dels seus germans també ho pot haver heretat.

En canvi, si cap dels pares no és portador, la possibilitat que aquests tinguin més fills amb la mateixa alteració és molt baixa, perquè el més probable és que es tracti d’una mutació de novo, encara que no sempre es pot descartar un mosaïcisme gonadal, ni tampoc una falsa paternitat.

En el cas que els pares hagin mort, o que falti algun d’ells i el que viu és normal, ja que desconeixem el cariotip del pare mort, l’estudi s’ha d’ampliar a tots els germans de l’individu consultant portador de la cromosomopatia, per assegurar-nos que no són portadors.

Si l’individu en qüestió es troba en edat reproductiva adequada, és recomanable que en cada gestació es faci un estudi de cromosomes del fetus, sota el control del metge genetista i l’obstetre.

Com podem contactar amb altres persones que tinguin el mateix problema que nosaltres?

Acudint a un genetista o servei de genètica; buscant a Internet, Associacions locals, Grups de suport, Hospitals, o escrivint a l’Organització Mundial de la Salut.

També podeu consultar l’apartat Enllaços d’aquest web o el nostre fòrum.

Quines proves hem de realitzar amb finalitats d'assessorament genètic davant d'un individu que hagi mort o que pugui morir sense tenir un diagnòstic específic?

Malgrat que no es tingui un diagnòstic concret, probablement n’hi hagi una orientació, per la qual cosa, a part de guardar tots els estudis específics que se li hagin practicat, val la pena disposar de la informació següent per si en un futur es requereix:

• Estudi radiològic complet.
• Història clínica completa.
• Documentació fotogràfica completa, sobretot en el cas de malformacions o síndromes (és més fàcil veure que descriure).
• Mostra de sang o teixit congelat, per si aquesta es requereix en un futur per concloure o confirmar un diagnòstic, entre ells mitjançant tècniques de biologia molecular (ADN).
• Estudis cromosòmics.

I quan l’individu en qüestió mori:

Estudi anatomopatològic (autòpsia) ). A mesura que avança la ciència noves tècniques van emergent en aquest camp específic. Entre aquestes, cal destacar l.aplicació de tècniques d.imatge postmortem, com per exemple la RESSONÀNCIA MAGNÈTICA NUCLEAR. Aquesta tècnica pot ser de gran utilitat, especialment en casos de malformacions cerebrals, que poden ser difícils de confirmar mitjançant tècniques convencionals d.autòpsia per raons tècniques.

Aquesta tècnica genera un arxiu d’imatges seriades de l.òrgan en estudi, que poden ser d.un gran valor en estudis posteriors, i que fa possible alhora la presa de biòpsies de llocs específics, la qual cosa evitarà en el futur la necessitat d.haver de realitzar autòpsies completes.

 

Si en voleu més informació, poseu-vos en contacte a través de correu electrònic amb el Dr. Neil Sebire, patòleg pediàtric, Great Ormond Street Hospital, Londres

Per què es produeixen les malalties hereditàries?

Les malalties hereditàries es produeixen perquè el nostre ADN sofreix canvis i alguns d’aquests són patològics.

Aquests canvis són deguts a les pressions constants a què està sotmès, en la seva lluita incessant d’adaptació contínua al medi ambient en el qual ens desenvolupem.

A més, són canvis que es produeixen a l’atzar i, ja que no depenen de nosaltres, sinó que operen en nosaltres, ningú no s’ha de sentir ni víctima ni culpable; l’únic que podem fer és diagnosticar-los i, en els casos en què sigui possible, aplicar les mesures oportunes de prevenció primària, per tal d’evitar-ne la reaparició.

Pot una mateixa malaltia hereditària tenir diferents formes d'herència?

Sí, una mateixa malaltia pot presentar diferents patrons d’herència; per això és tan important fer l’arbre genealògic, per veure com s’expressa o segrega el gen dins d’aquesta família i així conèixer a quin tipus d’herència correspon.

I com és possible?

Doncs perquè una mateixa malaltia pot estar ocasionada per diferents gens amb diferents patrons d’herència.

És l’equivalent a una persona que tingui “mal de cap”. El dolor pot ser el mateix i estar localitzat a la mateixa zona, però uns el tindran perquè s’han donat un cop, uns altres perquè tenen migranya, uns altres perquè tenen un tumor, uns altres perquè tenen un defecte visual que no està corregit amb les ulleres apropiades, uns altres perquè estan refredats… i així amb un llarg sens fi de motius diferents.

Aquest és el motiu pel qual davant una malaltia hereditària sempre s’ha d’anar al metge especialista en genètica humana, perquè en faci una valoració i en doni un consell (assessorament) genètic personalitzat.

Podem elegir el sexe dels nostres fills?

Sí, es pot, però aquesta tècnica no es pot utilitzar en la majoria dels països per caprici dels pares, sinó només quan hi ha un motiu mèdic per seleccionar un o un altre sexe.

Següent tema: Com podem utilitzar tots aquests coneixements?