Comiat

Estimats amics:

Hem arribat al final del nostre viatge.

Ha estat un gran plaer per a mi compartir-lo amb vosaltres, ja que tots i cadascun de vosaltres sou meravellosos, únics i irrepetibles.

Independentment del motiu que t’hagi portat a consultar aquest web, desitjo de tot cor que us hagi aportat la llum necessària perquè pugueu elegir lliurement amb dignitat i responsabilitat la vostra millor opció reproductiva, curativa o informativa.

La vida és la nostra gran aventura, la nostra gran cursa d’obstacles, amb totes les coses bones i les dolentes. És el millor que tenim, és la nostra gran oportunitat des del principi fins al final, i només hi ha una manera d’aprofitar-la: VIVINT-LA.

La vida és sensibilitat, harmonia, bellesa, creació, inspiració, comunicació, expressió, lluita, màgia, repte, color, oportunitat, vibració, emoció, superació, esperança, ….. un somni a temps real fet realitat …… APROFITEU-LA.

La vida és la vida!

 

Tal com diu el poeta sevillà Antonio Machado (1875 – 1939):

Caminant, són tes petjades
el camí, res més que això;
caminant, no hi ha camí,
es fa camí si es camina.
Si es camina es fa camí,
i quan mires cap enrere
es veu el sender que mai
s’haurà de tornar a fressar.
Caminant, no hi ha camí,
només deixants en la mar…

Tal com digué Theodore Roosevelt al seu discurs “El hombre en la arena”, pronunciat a  La Sorbona de París (França) el 23 d’abril de 1910, que trobareu íntegre aquí:

No es el crítico quien cuenta, ni el que señala con el dedo al hombre fuerte cuando tropieza o el que indica en qué cuestiones quien hace las cosas podría haberlas hecho mejor.
El mérito recae exclusivamente en el hombre que se halla en la arena, aquel cuyo rostro está manchado de polvo, sudor y sangre, el que lucha con valentía, el que se equivoca y falla el golpe una y otra vez, porque no hay esfuerzo sin error y sin limitaciones.
El que cuenta es el que de hecho lucha por llevar a cabo las acciones, el que conoce los grandes entusiasmos, las grandes devociones, el que agota sus fuerzas en defensa de una causa noble, el que, si tiene suerte, saborea el triunfo de los grandes logros y si no la tiene y falla, fracasa al menos atreviéndose al mayor riesgo, de modo que nunca ocupará el lugar reservado a esas almas frías y tímidas que ignoran tanto la victoria como la derrota.

O com va escriure, malgrat els seus problemes de salut, des d’un llit d’hospital el 1875 el poeta William Ernest Henley (1849–1903).

bartolo-comiat_ca

 

 

 

INVICTUS (invicte, inconquerible en llatí)

Fora de la nit que em cobreix,
Negra com l’abisme de pol a pol,
Agraeixo a qualsevol Déu que pogués existir
Per la meva ànima inconquerible.

En les ferotges urpes de les circumstàncies
Ni m’he lamentat ni he donat crits.
Sota els cops de l’atzar
El meu cap sagna, però no s’inclina.

Més enllà d’aquest lloc d’ira i llàgrimes
És imminent l’Horror de l’ombra,
I no obstant això l’amenaça dels anys
Em troba i em trobarà sense por.

No importa com d’estreta sigui la porta,
Quan carregada de càstigs la sentència.
Sóc l’amo del meu destí:
Sóc el capità de la meva ànima.

 

 

Aquest poema s’ha fet famós arrel de la película amb el mateix nom (INVICTUS) dirigida el 2009 per Clint Eastwood i protagonitzada per Morgan Freeman i Matt Damon, basada en el llibre “El Factor Humà” de John Carlin. Tracta sobre en Nelson Mandela i el seu ús de la Copa del Món de Rugbi de 1995 com una oportunitat per unir el pais. El títol prové del fet que en Mandela va tenir el poema escrit a un full de paper durant la seva estada a la presó, ajudant-lo a suportar l’empresonament.

Nosaltres som únics, producte de l’atzar i del caprici dels nostres avantpassats. No importa com hem arribat, l’important és que som aquí i ara, i que junts podem aconseguir les nostres metes. És temps d’acció:  ENDAVANT,  LLUITA PELS TEUS SOMNIS, “L’ARENA DE la teva plaça T’ESPERA” …… COMPLICAT potser SÍ, impossible no.

I recorda, com deia John Lennon a la seva cançó Beautiful Boy, “la vida és el que et passa mentre estàs ocupat fent altres plans”… DESOCUPA’T, VIU LA VIDA,… I sigues FELIÇ!

Que la bona sort sempre us acompany i, que en la vostra experiència planetària, deixeu més petjades que cicatrius! Tal com deia  Antoine de Saint –Exupéry en el seu llibre “El Petit Príncep”, “el més important és invisible als ulls”.

Bartolo

Revisió: 11 de juny de 2016