L’origen de la vida

Ser pares és una situació nova i meravellosa que canviarà radicalment les vostres vides donant-hi una nova dimensió, sentit i responsabilitat.

el-origen-de-la-vida-01.ca

Ser pares ens condueix a un ambient polifacètic i ambivalent en el qual tan aviat es passa de la felicitat total a la preocupació absoluta, com a l’inrevés, amb una sèrie de preguntes, dubtes i afirmacions comunes, com: “Serà normal el nostre bebè?”. “Ha de ser normal perquè en la família mai no hem tingut problemes de cap tipus”.
el-origen-de-la-vida-02.ca

 

 

Tanmateix, això no és així i la realitat ens diu que cada embaràs és com una loteria que “comporta” un cert risc d’algun tipus d’alteració o malformació en totes les famílies, més gran en unes i més petit en d’altres, però risc al cap i a la fi en totes, independentment que s’hagin tingut, o no, fills normals o anormals anteriorment.  Si vostès ja són pares de fills normals o de fills afectats per alguna malaltia hereditària, o si és aquesta la primera vegada, i planegen un futur embaràs, o estan en plena gestació, aquest web els pot ajudar a respondre algunes de les seves preguntes.

Com comença la vida?

La vida comença quan un espermatozoide (cèl·lula masculina) i un òvul (cèl·lula femenina) es fusionen i formen una sola cèl·lula, anomenada ou o zigot, que a partir d’aquest moment iniciarà una sèrie de divisions que culminaran en el naixement d’un nen. Aquest procés inicial es coneix com a fecundació i de forma fisiològica es produeix a les trompes de Fal·lopi de la dona.

 

L’inici d’aquest procés té lloc a través de les relacions sexuals mantingudes durant el període ovulatori mensual femení, període durant el qual una dona és fèrtil i pot quedar embarassada.

lavida04

 lavida05.ca

Un cop ha tingut lloc la relació sexual, els espermatozoides ascendeixen per l’aparell genital femení cap a les trompes, a la recerca de l’òvul -sortit de l’ovari- per fecundar-lo.

Veure animació

La fecundació! Un únic espermatozoide aconsegueix penetrar a l’òvul i es produeix el miracle: s’origina un nou ésser.
Des de les trompes, aquest nou ésser es trasllada a l’úter, on ennierà i continuarà creixent durant nou mesos fins al seu naixement.

Veure animació

lavida06.ca

El creixement consisteix en una llarga etapa de milions de divisions cel·lulars, fins a la formació completa d’un nou ésser.

lavida07
lavida08
lavida09

Versió reduïda: 14 ming 26 seg

Versió completa (en francès): 1 hora 22 min


Castellà: 1 hora 33 min 56 sec.

Veure més vídeos

Tanmateix, perquè aquest procés llarg i complex sigui una realitat són necessàries tres etapes prèvies.

La producció dels òvuls i espermatozoides

lavida10En la dona els òvuls es produeixen als ovaris. Cada mes, generalment, un òvul és alliberat des d’un dels ovaris i s’introdueix a la trompa de Fal·lopi: a aquest fenomen se l’anomena ovulació. Posteriorment, aquest òvul migrarà, a través de la trompa, cap a l’úter. Durant aquest trajecte, estarà disponible només 24 hores per ser fecundat.

En l’home elavida11ls espermatozoides es produeixen als testicles de manera contínua a partir de la pubertat. El temps que es requereix per a la seva formació, des del seu inici fins a obtenir un espermatozoide madur apte per fecundar, és d’aproximadament 64 dies. Una vegada ejaculats, seran capaços de fecundar durant les 48 hores següents.

L’home adult en cada ejaculació emet entre 2 i 8 mil·lilitres de semen. I en cada mil·lilitre hi pot haver 20 milions d’espermatozoides o més, en condicions normals.

Trobada dels gàmetes

lavida12

Nidació o implantació uterina

lavida13

Aquest nou ésser s’ha d’establir a l’úter per seguir el seu desenvolupament i creixement.

Preguntes relacionades

Quina és la diferència entre un fetus i un embrió?

Ambdós termes es refereixen al fill que s’està esperant. La diferència rau en el fet que el terme embrió s’utilitza per a les vuit primeres setmanes de gestació, i des d’aquestes fins al final de l’embaràs, ens hi referim amb el terme de fetus.

Quina és la diferència entre bessons idèntics i bessons fraterns?

Bessons són els germans que han nascut d’un mateix embaràs. A la pràctica es distingeix entre els bessons idèntics i fraterns.

Els bessons idèntics són germans que s’han format a partir del mateix ou, és a dir del mateix òvul i del mateix espermatozoide, per la qual cosa sempre són del mateix sexe i “idèntics” entre ells.

Els bessons fraterns són germans que s’han format a partir de diferents ous, és a dir, cadascun d’ells s’ha originat a partir d’un òvul i un espermatozoide diferent. Per això, habitualment, l’únic que tenen en comú és la data de la fecundació, el moment del part i l’haver compartit el mateix ambient intrauterí durant el període de la seva gestació. Poden ser del mateix sexe o de diferent sexe i no tenen per què assemblar-se entre ells.

 

Següent tema: L’especialització cel·lular

Revisió: 17 de gener de 2015