L’origen de la vida
Ser pares és una situació nova i meravellosa que canviarà radicalment les vostres vides donant-hi una nova dimensió, sentit i responsabilitat.
Ser pares ens condueix a un ambient polifacètic i ambivalent en el qual tan aviat es passa de la felicitat total a la preocupació absoluta, com a l’inrevés, amb una sèrie de preguntes, dubtes i afirmacions comunes, com: “Serà normal el nostre bebè?”. “Ha de ser normal perquè en la família mai no hem tingut problemes de cap tipus”.
Tanmateix, això no és així i la realitat ens diu que cada embaràs és com una loteria que “comporta” un cert risc d’algun tipus d’alteració o malformació en totes les famílies, més gran en unes i més petit en d’altres, però risc al cap i a la fi en totes, independentment que s’hagin tingut, o no, fills normals o anormals anteriorment. Si vostès ja són pares de fills normals o de fills afectats per alguna malaltia hereditària, o si és aquesta la primera vegada, i planegen un futur embaràs, o estan en plena gestació, aquest web els pot ajudar a respondre algunes de les seves preguntes.
Com comença la vida?
La vida comença quan un espermatozoide (cèl·lula masculina) i un òvul (cèl·lula femenina) es fusionen i formen una sola cèl·lula, anomenada ou o zigot, que a partir d’aquest moment iniciarà una sèrie de divisions que culminaran en el naixement d’un nen. Aquest procés inicial es coneix com a fecundació i de forma fisiològica es produeix a les trompes de Fal·lopi de la dona.
L’inici d’aquest procés té lloc a través de les relacions sexuals mantingudes durant el període ovulatori mensual femení, període durant el qual una dona és fèrtil i pot quedar embarassada.
Un cop ha tingut lloc la relació sexual, els espermatozoides ascendeixen per l’aparell genital femení cap a les trompes, a la recerca de l’òvul -sortit de l’ovari- per fecundar-lo.
La fecundació! Un únic espermatozoide aconsegueix penetrar a l’òvul i es produeix el miracle: s’origina un nou ésser.
Des de les trompes, aquest nou ésser es trasllada a l’úter, on ennierà i continuarà creixent durant nou mesos fins al seu naixement.
El creixement consisteix en una llarga etapa de milions de divisions cel·lulars, fins a la formació completa d’un nou ésser.
 |
|
 |
|
 |
Versió reduïda: 14 ming 26 seg
Versió completa (en francès): 1 hora 22 min
Castellà: 1 hora 33 min 56 sec.
Tanmateix, perquè aquest procés llarg i complex sigui una realitat són necessàries tres etapes prèvies.
- 1ª Etapa: Formació o Producció dels gàmetes
- 2ª Etapa: Trobada dels gàmetes
- 3ª Etapa: Nidació o implantació uterina
La producció dels òvuls i espermatozoides
En la dona els òvuls es produeixen als ovaris. Cada mes, generalment, un òvul és alliberat des d’un dels ovaris i s’introdueix a la trompa de Fal·lopi: a aquest fenomen se l’anomena ovulació. Posteriorment, aquest òvul migrarà, a través de la trompa, cap a l’úter. Durant aquest trajecte, estarà disponible només 24 hores per ser fecundat.
En l’home e
ls espermatozoides es produeixen als testicles de manera contínua a partir de la pubertat. El temps que es requereix per a la seva formació, des del seu inici fins a obtenir un espermatozoide madur apte per fecundar, és d’aproximadament 64 dies. Una vegada ejaculats, seran capaços de fecundar durant les 48 hores següents.
L’home adult en cada ejaculació emet entre 2 i 8 mil·lilitres de semen. I en cada mil·lilitre hi pot haver 20 milions d’espermatozoides o més, en condicions normals.
Trobada dels gàmetes
Nidació o implantació uterina
Aquest nou ésser s’ha d’establir a l’úter per seguir el seu desenvolupament i creixement.
Preguntes relacionades
Següent tema: L’especialització cel·lular
Revisió: 17 de gener de 2015