Tipus d’herència
Per això, en termes d’herència, i seguint aquesta classificació, les receptes que determinen les característiques o trets de cada persona es divideixen en AUTOSÒMIQUES si estan contingudes en els 22 primers parells de cromosomes.
I en LlIGADES AL SEXE, si formen part del parell 23. D’aquest grup només treballarem amb les receptes o trets que depenen del cromosoma X, ja que aquest cromosoma tant forma part dels cromosomes sexuals de l’home com de la dona. I ens hi referirem com a trets o caràcters lligats al cromosoma X.
En canvi, no parlarem dels trets que depenen del cromosoma sexual Y, ja que només es transmeten d’home a home.
Totes aquestes característiques o trets poden manifestar-se o expressar-se en forma dominant, recessiva, codominant o intermèdia.
Recordem que els termes “dominant i recessiu” es refereixen al fet que la informació per a una recepta la rebem per partida doble, la que procedeix del pare i la que procedeix de la mare, ja que cadascun d’ells ens aporta un element de cada parell dels seus cromosomes; després, partint de com la informació continguda en aquestes receptes s’expressi o manifesti, ens podem trobar davant de quatre situacions:
Quan només s’expressa una de les dues receptes, ja sigui la del pare o la de la mare, amb la qual cosa l’una DOMINA sobre l’altra, l’anomenarem caràcter o tret DOMINANT
I l’altra, que que no s’està expressant, però que és allà, formant part del parell cromosòmic, en no manifestar-se en presència de l’altra, diem que està en RECESSIVITAT, encoberta o amagada, i l’anomenarem caràcter o tret RECESSIU. En aquest cas, perquè el caràcter es manifesti és necessari que els dos progenitors aportin el mateix tipus d’informació. Si només l’aporta un d’ells, el caràcter no es manifesta i en aquest cas es considera que la persona és una portadora asimptomàtica del tret o caràcter.
Quan les dues receptes son iguals i estan per partida doble, els anomenarem caràcter o tret RECESSIUS
Aquest és el caràcter que abans nos’expresssava perquè estava en RECESSIÓ,
encobert o ocult, perquè n’hi havia un altre
que dominava i no li permetia la seva expressió
En canvi ara canvia la situació i hi és per
partida doble; és a dir, totes dues receptes
aporten o codifiquen per al mateix tipus
d’informació
I com que cap de les dues domina sobre l’altra perquè totes dues són iguals pel que fa al contingut que tenen, el caràcter SÍ que s’expressarà, en aquest cas “cabell ros”.
Quan s’expressen les dues receptes alhora amb la mateixa intensitat
A aquests els anomenarem CARÀCTERS CODOMINANTS, per exemple el grup sanguini AB.
Quan s’expressen les dues receptes alhora, però el tret o caràcter que en resulta és una expressió intermèdia de les dues, perquè cap de les dues no domina
Direm que aquests caràcters presenten una DOMINÀNCIA INCOMPLETA o PARCIAL; per exemple, si creuem plantes de flor de nit de flors blanques amb plantes de flors vermelles, els descendents tenen flors roses. Les flors roses són el resultat de la barreja dels dos pigments.
I voleu saber com es va descobrir aquest tipus d’herència?
Doncs va ser Gregor Mendel, un monjo austríac, nascut el 1822, fill de pares camperols. De molt jove va entrar al monestir dels agustins, a Brünn (Àustria). Va ser allà on, desconegut pel món, va florir el geni de Mendel treballant en un laboratori inconcebible i totalment estrany: un hort.
L’any 1866 ja havia publicat el resultat dels experiments que delineaven la major part dels principis bàsics de la genètica clàssica.
Tanmateix, en l’època de Mendel el món encara no estava preparat per fer-li atenció. El seu treball no va ser reconegut fins bastant temps després de la seva mort.
Les lleis de Mendel, que constitueixen la pedra angular de la ciència genètica, van ser deduïdes de les experiències practicades per aquest investigador en pèsols, encreuant-ne estirps pures, que diferien en una o més característiques definides, i va seguir, almenys durant dues generacions, la progènie d’aquests encreuaments.
Següent tema: Per què es produeixen les malalties?
Revisió: 23 de gener de 2015